• Simple Item 3
  • Simple Item 2
  • 1
  • 2
Contemporánea 2022

El Conservatori Professional de Música i Dansa de Mallorca organitza un segon concert de professors per aquest curs 2021/2022. El conciert tindrà lloc el dilluns 7 de març a les 19:30 en l'auditori del conservatori.

En aquesta ocasió el programa està dedicat a la música contemporània i compta amb la participació i presència d'alguns dels propis compositors.

Aquest concert està obert al públic general amb el requisit de reserva d'entrada. Les entrades es reserven mitjançant l'aplicació web

En el moment d'accedir al concert es demana un donatiu d'1€ per a la liquidació de drets d'autor amb la SGAE.

Programa

Sechs kleine Klavierstücke op.19 (1911) ....................... Arnold Schöenberg (1874-1951)

Joan Roig, piano

 

Fuga en re m per a violí sol (2007)........................................Carles Guinovart (1941-2019)

Lluis Guinovart, violí

 

Em vaig Trasbalsar (2021)……………………………………………...…Baltasar Bibiloni (1936)
Roses Blanques (2021)…………………………......……………………..Baltasar Bibiloni

Sofia Domènech, soprano
Maria Antònia Pons-Estel, violí
Constanza Aguiló de Cáceres, piano

 

Sonata per a violí i piano (2020)............................................Bartomeu Artigues (1957)
Dedicada a Blai Justo. Estrena

Blai Justo, violí
Tomeu Moll-Mas, piano

 

Voix (2021)……………………………………………………………..…….Xavier Gelabert (1976)
Série Blanche (2007).............................................................Pierre Jodlowski (1971)

Xavier Gelabert, electrònica
Tomeu Moll-Mas, piano

Notes al programa

Arnold Schönberg (1874-1951)

És reconegut com un dels primers compositors a endinsar-se en la composició atonal, i especialment per la creació de la tècnica del dodecafonisme basada en sèries de dotze notes, obrint la porta al posterior desenvolupament del serialisme de la segona meitat del s. XX. A més, va ser el líder de la denominada Segona escola de Viena.

Sechs kleine Klavierstücke op.19 (1911) 

Aquesta obra va ser composta al mateix temps que Schoenberg treballava en l'orquestració de Gurre-Lieder. Si bé va mantenir un amor per a tota la vida per la música romàntica, el contrast extrem entre els seus Klavierstücke i les seves obres més romàntiques provenen del seu modernista desig de trobar un nou mitjà d'expressió. 

Les primeres cinc peces es van escriure en un sol dia, el 19 de febrer de 1911, i originalment estaven destinades a formar part de la peça completa. Schoenberg va escriure la sisena peça el 17 de juny, poc després de la mort de Gustav Malher. De fet, és una afirmació ben difosa que Schoenberg la va concebre com un comiat a Mahler. Va ser estrenada el 4 de febrer de 1912 a Berlín per Louis Closson.

Carles Guinovart Rubiella (1941-2019)

Nascut a Barcelona, és un referent de la música contemporània. La seva obra té una clara vocació contrapuntística, un clar interès per la valoració tímbrica i una escrupolosa matisació del color instrumental.

Va obtenir encàrrecs d'entitats privades i oficials (Grup d'arquitectes de Barcelona, Ràdio Nacional, Fundació Juan March, Festival internacional de Música de Barcelona -1980-, Ministerio de Cultura, etc.). L'any 1974 li fou concedit el Premi especial Ciutat de Zaragoza i el 1979 el de Composició Coral, ex aequo, en el II Concurs Enric Morera. La seva producció musical, composicions a sol, cambrístiques i simfòniques, algunes d'elles estrenades per la Orquestra Simfònica dels Illes Balears, han tingut un ampli reconeixement internacional.

Algunes de les seves obres han estat portades a l'escena pels grups de ballet Albatros i l'Espantall de Barcelona, d'altres han tingut una àmplia difusió internacional (França, Europa central, Israel, Canadà, Estats Units d'Amèrica, Mèxic…); mentre d'altres han estat enregistrades discogràficament.

Divulgador del fet musical contemporani (crític, escriptor, conferenciant), va participar en nombrosos jurats nacionals i internacionals de composició i va ser crític musical a Ràdio Nacional (1972-75).

Va ser l'impulsor i director del reconegut Curs Internacional de Música, que es duu a terme cada estiu a la ciutat de Girona, on aplega intèrprets i pedagogs per beneficiar l'estudiant qualificat. La plataforma li serví per impulsar la projecció de la música contemporània mitjançant un concurs de composició i un altre d'interpretació de música del segle XX (1988), amb un èmfasi especial en la música catalana de recent creació. Va formar part també del quadre de professors d'altres cursos internacionals: Música Viva, Escola de Pedagogia de Mallorca i Universitat d'Estiu Antonio Machado. Des de la càtedra de composició i orquestració que va ocupar durant més de 15 anys al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona va incidir pedagògicament en l'última etapa formativa de gran part de joves músics catalans. Va iniciar, des de 1970 en aquest centre docent, un curs teòric de Música del segle xx, que va perdurar fins a 2001 i va ser pioner en el camp de l'Anàlisi musical, no només pel que fa a la música contemporània sinó també en un coneixement progressiu de la teoria de Heinrich Schenker i els seus gràfics sinòptics.

Fou membre fundador de l'Associació Catalana de Compositors de la qual fou vicepresident durant els anys 1982-84. També fou membre del consell editorial de la Revista Musical Catalana.

Fuga en re menor per a Violí

Només és un homenatge a la música de J.S. Bach, una estètica al voltant de la interiorització del so. L'obra va ser estrenada pel seu fill Lluís Guinovart l'any 2007 a l'Auditori de la Casa Milà, La Pedrera, a Barcelona.

Bartomeu Artigues Mesquida (1957)

Compositor i guitarrista felanitxer. Va realitzar estudis superiors de guitarra clàssica amb Gabriel Estarellas i Miquel Janer. També va estudiar composició amb els compositors catalans: Xavier Carbonell, Carles Guinovart, i David Padrós. Premi de composició del Conservatori Superior Municipal de Barcelona. La majoría de les seves obres han estat estrenades a Mallorca, però també ha estrenat a ciutats com Madrid, València, Barcelona, Perpinyà, etc.

Ha escrit un total de 68 obres per a diversos instruments solistes (guitarra, violí, piano, marimba), grup de percussió, música de cambra, i 21 obres per a orquestra simfònica (entre les que destaquen 7 concerts per a solista, guitarra, marimba, piano, violí, clarinet, flauta i orquestra, i vuit simfonies).

Han interpretat la seva música alguns del millors musics nacionals com Amando Lorente, Juanjo Guillen, Susana Pacheco, Gabriel Estarellas, Josep Sbert, Agustí Aguiló, Philipe Bender, Salvador Brotons, Lazlo Kovacs, Xavier Prohens, Ensemble ACA, Ensemble Encontres, Grup Música d’Avui, Trio Mompou, Camerata Varsòvia, Orquestra Simfònica de Balears, etc.

Sonata per a violí i piano (2020)

“Va ser escrita per encàrrec del violinista Blai Justo. Penso que és una obra que expresa l’angoixa del confinament, amb una sensació de voler sortir d’un forat fosc i anar cap a la llum. No és una obra experimental, com moltes obres que escric aquests darrers anys, utilitzo la forma clàssica i un poc rància de la sonata, però amb llibertat ( l’estructura de sonata també és molt utilitzada al segles XX i XXI) i estic més interessat amb l’expresivitat de la música i en la bona factura de l’obra, que no amb els efectes i timbres. Es dona a la composició un diàleg molt clar entre els dos instruments, que podria ser perfectament una estructura de concert, amb cadència de violí i una introducció del piano. El material de l’obra són les harmonies d’un instrument japonés anomenat Sho, una espècie d’orgue de boca medieval.”

Tomeu Artigues

Baltasar Bibiloni i Llabrés (1936)

Reconegut per la seva trajectòria com a director coral i pedagog musical formant a tants i tants mestres a la UIB, i com a compositor per les nombroses aportacions i cantates per al món coral i vocal, ens deleita amb aquestes composicions de subtil i delicada elegància, bellesa, melangia i tristesa.

Estudià magisteri a l'Escola Normal de Magisteri de València i música aconseguint el títol de professor superior de pedagogia musical i de piano al Conservatori Superior de Música de València. Va ampliar estudis de cant coral a Lleida i a Vaison-la-Romaine, i de pedagogia musical a Bilbao, Valladolid, Madrid i Kecskemét (Hongria). Fou professor de música de l'Escola de Magisteri Alberta Giménez, de Palma. El 1976 s'incorporà com a professor a l'Escola Normal de Magisteri de Palma i el 1986 fou nomenat director de l'Escola Universitària de Formació del Professorat d'aquesta ciutat. Posteriorment ocupà el càrrec de vicedegà de la Facultat d'Educació de la Universitat de les Illes Balears.

Ha estat impulsor de diverses iniciatives per a la promoció de l'educació musical i un gran dinamitzador del cant coral a Mallorca on ha fundat i dirigit diverses com ara la Coral de Sineu (1972-78), la coral L'Aubada de Col·legi Montesion de Palma (1974-1978), el Cor Cantilena (1991-93) i l'Escolania dels Blauets de Lluc, (1993-2001).

Com a compositor de música coral destaquen: Cinc cançons mallorquines (1980), 20 cançons tradicionals per a cor de veus blanques i piano (1996), Set poemes de Llorenç Moyà (1997), Cantata de la Fosca i de la Llum (1999), dedicada al Cor Montserrat de Terrassa, i Transatlàntida (2001), cantata per a cor infantil i orquestra, encarregada i estrenada pel Secretariat de Corals Infantils de Catalunya en el seu trenta-cinquè aniversari.

“Em vaig trasbalsar” i “Roses blanques“ 

Són dues cançons per a soprano, violí i piano que formen part de la música expressament composada per “A tu que mai no m’has conegut”, relat musicat sobre l’adaptació de Caterina Bibiloni de la novel·la “Carta d’una desconeguda” de Stefan Zweig.

Xavier Gelabert (1976)

Nascut a Manacor, llicenciat en Composició pel Conservatori Superior de Música de les Illes Balears.

Màster en composició per l'European Musical Creation Workshop (2009 - 2014). Masterclass de composició avantguardista amb Alberto Pasadas, Aureliano Cattaneo, Xavier Carbonell, José Luís Torà, Pierluigi Billone, Bernard Lang, Uli Fusseneger, Voro Garcia i Stefano Gervasoni. Director del cor de cambra Ars Antiqua del 2001 al 2016. Membre de la comissió artística de l'Àrea Encontres de la Fundació ACA del 2000 al 2009. Productor i director musical de les òperes Els Pirates, El Mikado, Ai Quaquín que has vengut de prim !, La floristeria del pànic, Libera me i E lucevan le Stelle. Guanyador del concurs de composició Art Jove 2001 amb Quartet de cordes núm. 1: Digues, foll. Premiat amb el debut de Les Jeunes Mamelles a la 7a Mostra Sonora de Sueca. Actualment és professor de piano i composició. Canta a la Capella Musical de la Seu de Mallorca i publica amb l'editorial Donemus.

"Voix" 

Per a piano i electrònica és un homenatge a Christophe Bertrand (1981-2010), un excepcional compositor francès que se suicidà als 29 anys, víctima d'una malaltia mental.

"Voix" vol donar veu de manera simbòlica a persones que no en tenen o que no són escoltades per la majoria de nosaltres: O bé a les veus de persones que ja no hi són però ocupen un espai dins la nostra memòria, o bé a les que, com Bertrand, pateixen malalties que els arraconen socialment, com passa amb les patologies mentals.

Per tot això escoltarem a "Voix" una veu irreal, generada per ordinador, que apareix i desapareix al llarg de l'obra, així com altres personatges "inventats" com ara el so d'un piano digital que a distàncies microtonals genera una estranya sensació d'espai en contacte amb el so del piano acústic en escena. El microtonalisme el trobam també en la part solista del piano i és una referència obligada a un dels recursos compositius que més interessaven a Bertrand.

És una obra composta l'any 2021, publicada a l'Editorial Donemus (Països Baixos), i dedicada a Tomeu Moll-Mas, que l'ha estrenada recentment en concerts a Sevilla, Palma i Perpinyà.

Pierre Jodlowski (1971)

Pierre Jodlowski desenvolupa el seu treball a França i a l'estranger en el camp de la música contemporània. La seva música, sovint marcada per una important densitat, se situa a la cruïlla del so acústic i el so elèctric i es caracteritza pel seu ancoratge dramàtic i polític. La seva activitat el porta a actuar en els principals indrets dedicats a la música contemporània però també en circuits paral·lels: dansa, teatre, arts plàstiques, música electrònica. També és fundador i director artístic associat de l'estudi éOle -residència a Odyssud Blagnac des de 1998- i del festival Novelum de Tolosa i la seva regió (del 1998 al 2014).

El seu treball es desplega avui en molts àmbits, i, a la perifèria del seu univers musical, treballa la imatge, la programació interactiva per a instal·lacions, la posada en escena i busca sobretot qüestionar les relacions dinàmiques dels espais escènics. Reivindica avui la pràctica d'una música “activa”: en la seva dimensió física [gestos, energies, espais] com a psicològica [evocació, memòria, dimensió cinematogràfica]. Paral·lelament al seu treball compositiu, també actua per a "performances" en solitari o amb altres artistes.

En els seus projectes, ha col·laborat amb els l'Ensemble Intercontemporain (París), Ictus (Bèlgica), KNM (Berlín), el cor de cambra Les Eléments, MusikFabrik, l'Ensemble Orchestral Contemporain, el Nouvel Ensemble Moderne de Montréal, Ars Nova a Suècia, Proxima Centauri, Court-Circuit, l'Orquestra Berg de Praga, Soundinitiative, LUX:NM i molts solistes de l'escena musical internacional. També lidera col·laboracions privilegiades amb músics com Jean Geoffroy, Cédric Jullion, Wilhem Latchoumia, Philippe Spiesser o en projectes d'escriptura i investigació per a la fabricació de nous instruments. El seu treball sobre la imatge el porta a desenvolupar col·laboracions amb artistes visuals, en particular David Coste. També treballa la redacció de l'espai escènic en obres pròxims al teatre, instal·lacions, concerts escènics o oratori.

Ha rebut encàrrecs de l'IRCAM, de l'Ensemble Intercontemporain, del Ministeri de Cultura, del CIRM, del GRM, del festival de Donaueschingen, de la Cinemateca de Tolosa, de Radio France, del Concurs de Piano d'Orleans, del festival Today Musics, del GMEM, del GRAME, de la fundació SIEMENS, del Teatre Nacional del Capitoli de Tolosa, del projecte europeu INTEGRA, de l'estudi EMS - Estocolm, de la fundació Royaumont, del Cabaret contemporain, de la Biennal de Venècia, del Ministeri polonès de Cultura, les percussions d'Estrasburg, el Concurs Internacional de Ginebra...

Guanyador de diversos concursos internacionals, va rebre els premis Claude Arrieu (2002) i Hervé Dugardin (2012) atorgats per la SACEM; va ser acollit en residència a l'Acadèmia de les Arts de Berlín els anys 2003 i 2004. Del 2009 al 2011, va ser compositor en residència associat a l'escena subvencionada Odyssud - Blagnac. El 2013 va rebre un premi de l'Acadèmia Charles Cros pel seu àlbum "Jour 54" publicat per Radio France. El 2015, va guanyar el Grand Prix Lycéen des Compositeurs amb el seu treball "Time & Money". Del 2017 al 2019 va ser artista en residència al Lux - Scène Nationale de Valence. A partir de 2019, va esdevenir Director Artístic del festival Musica Electronica Nova, produït per la Filharmònica de Wroclaw a Polònia.

Les seves obres i actuacions s'emeten als principals llocs dedicats a les arts sonores contemporànies de França, Europa, Canadà, Xina, Corea, Japó i Taiwan, així com als Estats Units.

Les seves obres estan publicades en part per Éditions Jobert i són objecte de llançaments discogràfics i videogràfics als segells éole Records, Radio France, Kaïros, Les Percussions de Strasbourg. Actualment viu entre França i Polònia.

“Sèrie Blanche”

Pertany al cicle "sèrie" dedicat a obres per a piano, un cicle que va començar amb "Série noire", de l'any 2005, encarregada pel Concurs Internacional de Piano d'Orléans.

En aquest cicle, cada color ofereix l'oportunitat d'investigar un vincle particular de la música amb la imatge. Pot ser una imatge cinematogràfica o mental; és un espai de referència, el punt de partida de l'escriptura.

Aquesta obra basada en un principi d'escriptura acumulativa desenvolupa la sensació d'un món sense sentit, més aviat mecànic. Es podria considerar com una possible transcripció de "Un Roi Sans Divertissement", una novel·la de Jean Giono que es va publicar al final de la Segona Guerra Mundial. En aquest llibre i en la seva adaptació cinematogràfica de François Leterrier, l'absurd i la violència són fruit de l'avorriment de l'home.

Hi ha imatges de paisatges blancs coberts de neu al voltant d'un poble gris amb les seves figures negres. El vermell s'afegeix a aquesta gamma de colors només quan es vessa sang com si fos l'única manera possible de resoldre una situació absurda. La música, doncs, es caracteritza per una aparent indiferència, per una mena de dolçor molt senzilla, però les capes s'apilen, cada signe gravat, quedant i teixint la línia d'un crescendo que acaba en excés. Com va fer Albert Camus a "L'Etranger", Giono va escriure aquest llibre per explicar la incomprensió de la gent quan es van descobrir els camps de concentració.

He escrit aquesta música per explicar el mecanisme implacable que implica la desaparició dels nostres processos perceptius i l'erosió gradual a la qual estem sotmesos.

En aquest lloc web hi ha molta informació. Per favor, feu servir el mòdul de recerca de la dreta i deixa que la pròpia web s'encuidi de mostrar-te el que cerques.

Contacte

Conservatori Professional de Música i Dansa de Mallorca

C/Alfons el Magnànim n64. Palma de Mallorca
T.971763444 |administracio1@conservatoridemallorca.com